Sàhara Occidental: Signe d’una descolonització truncada entre la pau i la justícia

13/06/2019
Cooperació

Juan Carlos Gimeno Martín

Professor Titular, Departament d'Antropologia Social i Pensament Filosòfic Espanyol, Universitat Autònoma de Madrid (UAM)

 

Davant l'oblit del conflicte del Sàhara Occidental provocat per la imposició d'una perspectiva que prioritza una política del realisme basada en els interessos de les grans potències i que afavoreix els interessos del Marroc, la lluita del poble sahrauí pel seu alliberament basada en el respecte al dret internacional és un recordatori dels principis des dels quals va emergir el món postcolonial i l'ordre mundial en la meitat del segle XX.

 

Un problema en l'argumentació dels que defensen el realisme polític és la baixa consideració dels drets humans en la resolució del conflicte; la seva violació per les forces d'ordre marroquina ha estat àmpliament documentada i no es tracta d'una violència que es va donar fa 35 anys sinó que es dóna ara, i no són actes aïllats o un violència delimitada, sinó que històricament aconsegueix una magnitud que escandalitzaria en altres llocs. Les xifres de persones sahrauís assassinades o desaparegudes pel règim marroquí, en termes percentuals respecte al conjunt de la població, superen països com Argentina o Xile i són properes a les de la guerra del Salvador o a les de països que han patit genocidi com Guatemala o Timor Oriental (Martín Beristain i González Hidalgo, 2012).

 

Hi ha un consens a assenyalar que l'impasse provocat per la persistència del conflicte perllonga l'enorme penúria del poble sahrauí, afebleix el desenvolupament econòmic i social del Marroc, i impossibilita la integració regional, que tot això afecta la pau i la seguretat al nord d’Àfrica i repercuteix profundament en les relacions entre els països del Magrib i de la zona amb els seus veïns europeus. El cost d'aquest conflicte és alt per a tots els actors implicats (Crisis Group, 2007). Entre els efectes perniciosos que actuen com un bumerang, l'historiador marroquí, Laroui, veu el conflicte del Sàhara com un dolorós assumpte que ha travat el progrés del Marroc i com l'element que va servir de pretext per no democratitzar el país (López García, 2005a i 2005b). Marroc es trobaria, per al poeta marroquí Abdellatif Laabi, «Malalt del Sàhara».

 

Això, per tant, vol dir lluitar contra la desigualtat en les relacions de poder del món que habitem, que han conduït a la pervivència del conflicte. Això comportaria transformar, reduir o eliminar el protagonisme del «Grup d'amics del Sàhara» (França, Estats Units, Regne Unit, Rússia), donant pas a l'elaboració de les resolucions a un major protagonisme d'altres actors regionals (com la Unió Africana i del Sud global) amb gran interès en la resolució del conflicte, però sense interessos particulars. Per assegurar la dimensió no imperial de les relacions que farien possibles aquest tipus de converses seria necessària l'observança i pressió de la societat civil global (en defensa dels drets dels pobles i els drets humans) sobre la tasca de les Nacions Unides i els actors regionals i globals.

 

Podeu consultar el contingut sencer de l’article AQUí (Monogràfic CIDOB núm. 74)