Què fem?

  • PLA ESTRATÈGIC

    La CCASPS formada per 65 ens locals, i entitats municipalistes de solidaritat i cooperació al desenvolupament es constitueix l’any 1996 per a coordinar l'acció del món local a Catalunya en el suport al dret d’autodeterminació del Poble Sahrauí en el marc de conflicte de descolonització i d’ocupació militar per part del Marroc. 

    Des de l’any 1975, i després de 42 anys de conflicte, la situació al Sàhara Occidental no s’ha resolt. D’acord a les últimes estimacions de l’Agencia de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), unes 125.000 persones romanen en els camps de refugiats en el desert algerià (Tindouf). Davant d’aquesta situació de vulneració dels drets humans, molts governs locals de Catalunya mantenen el seu suport al govern de la República Àrab del Sàhara Democràtic (RASD) i als defensors dels Drets Humans en el Sàhara ocupat en la denúncia de la situació, així com a les iniciatives de solidaritat i cooperació de la societat civil amb les persones refugiades tant als camps com en els territoris de la diàspora.

    Per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència d’aquest suport promovent la coordinació i complementarietat entre agents, la CCASPS inicia l’any 2017 un procés de diagnòstic participatiu de les relacions dels governs locals amb el Sàhara Occidental fent seva les prioritats i compromisos de l’Agenda internacional de l’eficàcia de l’Ajut[1]. Aquest diagnòstic identifica la diversitat d’esforços i iniciatives promogudes per part dels agents cooperants amb el Sàhara des de Catalunya i planteja els principals reptes i oportunitats de millora de la coordinació i acció conjunta dels agents. La metodologia seguida (Annex 1 i 2) ha inclòs, en una primera fase, la realització d’una consulta a 28 municipis a través de qüestionaris que han permès realitzar un anàlisi quantitatiu de les relacions dels ens locals amb el Sàhara Occidental, així com la realització de 35 entrevistes a ens locals, entitats pro-Sàhara, delegació del Frente Polisario a Catalunya i la persona coordinadora del programa Vacances en Pau a Catalunya de la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sahara (CEAS-Sahara). També s’ha explorat el sistema de coordinació institucional dels municipis solidaris amb el Sàhara del País Basc a través de la Unidad de Coordinación Sàhara (UCS)

    Posteriorment, a partir de les reflexions i oportunitats identificades en el Diagnòstic de les relacions de treball entre els municipis catalans i les daires sahrauís, el procés de disseny del Pla Estratègic de Cooperació amb el Sàhara Occidental (2018-2022) ha permès establir un diàleg entre els membres de la CCASPS a través de tres sessions participatives per a prioritzar i estructurar els reptes i oportunitats, orientant conjuntament els interessos, prioritats i valors afegits dels municipis que constitueixen la CCASPS en el marc de la seva missió i objectius. 

    L’objectiu del Pla Estratègic de Cooperació amb el Sàhara Occidental de la CCASPS és el de proveir prioritats d’acció conjunta i coordinació als municipis i organismes que formen part de la CCASPS en el marc de la seva missió per a millorar l’eficàcia i l’eficiència del seu suport al govern de la RASD i al poble sahrauí.

    Aquest objectiu s’alinea explícitament els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides[2]. De manera directa ho fa amb dos objectius: 1) l’Objectiu 16 de promoció de societats pacífiques i inclusives, d’accés a la justícia per a totes les persones, d’assegurament de preses de decisions, inclusives, participatives i representatives, així com de desenvolupament d’institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells, i 2) l’Objectiu 17 que promou l’enfortiment de les aliances i la complementarietat dels agents. Això s’explica perquè en aquest últim s’engloben les accions per impulsar l’aliança global pel desenvolupament humà sostenible,  a través de la mobilització de recursos, la millora de la coherència de les polítiques públiques, o la constitució d’aliances eficaces en l’àmbit públic, públic-privat i de la societat civil, entre d’altres. D’altra banda, el Pla també contribueix als objectius que es focalitzen en assegurar el conjunt dels drets humans del poble sahrauí, tant els individuals i col·lectius, civils i polítics, econòmics, socials i culturals[3]. 
    Pel que fa l’estructura del document, després d’aquesta introducció, en el segon apartat es presenta la Visió, Missió i Principis que emmarquen la direccionalitat del Pla. En el tercer apartat s’identifiquen els objectius estratègics i les línies d’acció corresponents per a tres eixos d’acció prioritaris:  i) incidència, ii) cooperació al desenvolupament i iii) Coordinació i Governança. En l’últim apartat es descriuen els mecanismes de seguiment i avaluació previstos per al Pla. El fet que el Pla constitueixi una figura de planificació estratègica, fa que l’assoliment dels objectius es plantegi a mig termini i que les línies d’acció identificades s’hagin de desplegar operativament a través de plans anuals en funció dels recursos disponibles i grau de prioritat de cadascuna d’elles.  
     

    (1)Veure l’Agenda de l’eficàcia i qualitat de l’Ajut Oficial al Desenvolupament establerts en la Declaració de Paris sobre l’eficàcia de l’Ajut al desenvolupament (2005) i el Programa d’Acció d’Accra (2008).

    (2) L’Agenda 2030, aprovada el 25 de setembre del 2015 per l’ONU planteja 17 objectius orientats a l’acció, concisos i fàcils de comunicar i universalment aplicables, que s’orienten a eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a totes les persones. 

    (3) Alguns d’aquests són l’Objectiu 1 d’eradicació de la pobresa i accés als serveis bàsics, l’Objectiu 2 de finalització de la fam que inclou la promoció de sistemes locals d’alimentació, l’Objectiu 3 de promoció d’una vida saludable, l’Objectiu 4 per una educació inclusiva i de qualitat, l’Objectiu 5 d’igualtat de gènere i apoderament de la dona, l’Objectiu 6 d’accés i gestió sostenible de l’aigua, l’Objectiu 7 d’accés a l’energia sostenible, l’Objectiu 7 de treball digne i oportunitats econòmiques per a tothom, l’Objectiu 9 d’Infraestructures resilients, l’Objectiu 10 de reducció de les desigualtats que inclou qüestions com ara la facilitació d’una migració i mobilitat de les persones ordenades, segures i regulars o l’eliminació de  lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries; o els Objectius 14 i 15 de protecció dels oceans, dels recursos naturals i de la biodiversitat.

  • PLANS ANUALS

    El Grup de Treball Sàhara Occidental compta amb el mandat per treballar la proposta de priorització anual (Pla anual) que serà validada per la Comissió Executiva de la CCASPS.

  • MISSIONS

    Des del 2017, la CCASPS ha organitzat dues missions a terreny. La primera missió fou entre el 20-25 de novembre de 2017 amb l’objectiu d’identificar noves línies de treball a través d’altres intervencions que vagin més enllà de l’Ajut Humanitari i d’Emergències. Era un viatge tècnic que va comptar amb la presència de personal tècnic de Castelldefels i Santa Coloma de Gramenet. Vegeu l’informe aquí.

    Entre l’1 i el 5 de maig de 2018, i sota el mandat de la Comissió Executiva de la CCASPS es va realitzar un viatge institucional als campaments sahrauís per tal de conèixer les necessitats per part de les autoritats de la RASD i reprendre contacte de manera institucional ja que el darrer viatge es remuntava al 2015. Van participar-hi els municipis de Caldes de Montbui,  Lleida, Molins de Rei, Rubí, Sabadell, Santa Perpètua de la Mogoda, Terrassa, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Vegeu l’informe aquí.
     

  • MEMÒRIES

    La secretaria tècnica elabora memòries d’activitats anuals per donar compte de les actuacions realitzades.

    Memòria 2017 - 2018